viernes, 31 de diciembre de 2010

Narració d'aventures

 Ací està el primer capítol de una història de la que sols ens donaven el final. Espere que us agrade.

Capítol 1: El viatge
Estic fent l'equipatge amb el qual viatjaré a la mar. No pense emportar-me moltes coses, doncs sé que durant la travessia aniré omplint la meua maleta amb experiències, records i desitjos fins que no caben més.
Tot va començar quan fa dos mesos vaig rebre una telefonada del meu oncle. Al principi vaig pensar que era una de les seues bromes, però vaig haver de convèncerm-me que no era així, que anàvem a fer una travessia per l'Atlàntic el meu oncle, els meus cosins i jo en un veler que ells mateixos havien construit! Des que tinc memòria he somiat fer un viatge pel mar i ara per fi vaig a complir el meu somni.
Però cal que comence una mica més enrere. Quan tenia dos anys, els meus pares em van adoptar a un orfanat on portava tres mesos vivint i on em van abandonar els meus vertaders pares. D'ells no en sé res, només que vivien a la mar i que tenien un vaixell com a llar.
Tot aixó ho sé gràcies a que les meus pares adoptius mai em van ocultar la veritat, i potser és per aixó també que mai els ehe volgut com a vertaders pares. On estan aquestos, no ho sé però espere esbrinar-lo algun dia. I, qui sap, tal vegada aquest dia no estiga molt llunyà, tal vegada aquesta siga la meua oportunitat per trobar els meus pares. Per aquesta raó, estic molt emocionada i nerviosa, i impacient per salpar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario