viernes, 8 de junio de 2012

Curial e Güelfa

          Curial e Güelfa és una  novel·la cavalleresca escrita en català entre 1432 i 1468. Va ser trobada al  1876 per Manuel Milà i Fontanals i era un manuscrit anònim i sense títol. L'any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar i li va donar aquest títol. 
         Curial e Güelfa és una història d'amor i d'armes. En la novel·la es pot veure el creixement del protagonistaque comença des d'uns origens humils i creix  fins que aconsegueix el reconeixement, la fama i l'honor que pertoquen a un cavaller.
          La novel·la està dividida en tres llibres. El primer narra com el protagonista, anomenat Curial, s'inicia en el món de l'aventura cavalleresca empès per Güelfa, la filla del Marquès. El segon llibre té com a punts centrals el torneig de Melú convocat pel rei de França i l'arribada a París. Al llarg de l'últim llibre, l'autor ens descriu el viatge de Curial al pròxim Orient, el somni que té al Parnàs, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar se suïcida per ell i el retorn a Montferrat.

Tirant lo Blanc

Clica ací per veure les preguntes sobre la novel·la de Tirant lo Blanc.

domingo, 29 de abril de 2012

La guerra de Successió i la batalla d'Almansa



La batalla d'Almansa va marcar un abans i un després en l'historia dels valencians i va ser una de les batalles més importants d'aquella època ja que no solament va involucrar al que hui és Espanya, sinó que va tenir una importància a escala continental. Per això, hui us deixe un petit resum del que va ser aquesta guerra i el que va suposar.

La Guerra de Successió va tenir lloc entre els anys 1701 i 1713 i en ella s'enfrentaren Felip de Borbó, l'emperador alemany Leopold I i l'arxiduc Carles per aconseguir la successió de la corona hispànica després de la mort del rei Carles II. Després de que Leoplod de Baviera es retirara van quedar dos bàndols enfrontats: els maulets, que pertanyien al bàndol de l’arxiduc Carles i els botiflers que eren els aliats de Felip de Borbó.  

Va ser en  la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), quan les tropes de Felip V derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria. Això comportarà que Castella  ocupi el regne de València  per dret de conquesta, i així aquest perd tots els furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta .

La implantació d'aquests decrets van suposar la extinció del sistema de govern de la monarquia espanyola, basat en consells deliberatius i col·legiats i s'imposà un règim de secretaries d'Estat  executiu i jeràrquic que es fonamentava en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania . Així mateix, invocant al «dret de conquesta», acusant-los de «rebel·lió», i manifestant la voluntat de reduir tots els seus estats  a les lleis de Castella, foren abolits els Furs  i les Constitucions  dels estats de la corona d'Aragó.

viernes, 23 de marzo de 2012

Full Turístic

Com a treball per Valencià, havíem de fer un full turístic sobre algun dels paratges naturals de la Comunitat Valenciana, i  ací  està el document que vam fer Rosa i jo sobre la Serra d'irta.

Els Nostres Poetes

Ací teniu un document sobre alguns dels més importants poetes de la poesia catalana.

jueves, 12 de enero de 2012

Reportatge

Els deures de Nadal tractaven de fer un reportatge, i jo he decidit fer-lo d'un tema no molt parlat però que afecta a milers de persones, els trastorns obesessius compulsius. Per veure'l clica ací.

sábado, 26 de noviembre de 2011

Natura

Formes de paisatge:

Tossal: 
Elevació de terreny no massa alta i de pendents poc pronunciats.




Marjal: 
Terreny moll cobert d'aigua i de vegetació.






Vall: 
Espai de superfície plana, allargat entre dues serralades, pel qual sol passar un riu.





Flora:

Teix:  
El teix  és una planta amb flor de la família de les taxàcies.







Llentiscle: 
Arbust de fusta dura i rogenca, amb unes flors petites i fruits en forma de raïm que quan maduren es totnen negres.


Argelaga: 
Arbust molt espinós; té molt poques fulles i fa unes flors de color groc.






Fauna:

Llissa: 
Peix de mar o de riu, comestible; té el cap pla, dues aletes dorals molt separades i escates grosses.





Fotja: 
La fotja  és un gènere d'ocells aquàtics gruïformes amb el bec blanc i el plomatge negre, habita llacunes i albuferes.



Alacrà: 
Animal de la família de les aranyes que té les potes del davant en forma de pinces i una cua que es pot corvar endavant i que acaba amb un fibló verinós.